Carta als Efesis 1
3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.
4 Ens escollí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.
Per amor
5 ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
6 a lloança i glòria de la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat.
7 En ell, per la seva sang,
hem obtingut la redempció,
el perdó dels nostres pecats.
La riquesa de la gràcia de Déu
8 s’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha omplert de tota saviesa i intel·ligència.
9 Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi,
la decisió benèvola que havia pres
10 per executar-la en la plenitud dels temps:
recapitular en el Crist totes les coses,
tant les del cel com les de la terra.
11 En Crist hem rebut la nostra part en l’herència;
ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme
d’acord amb la decisió de la seva voluntat.
12 Volia que fóssim lloança de la seva glòria,
nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
13 En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat,
l’evangeli que us salva.
En ell heu cregut
i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès.
14 I l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada,
quan ens redimirà com a possessió seva,
a lloança de la seva glòria.
Acció de gràcies i pregària
15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant,
16 no em canso de donar gràcies per vosaltres i de tenir-vos presents en les meves pregàries.
17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat.
18 Li demano que il·lumini els ulls del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dona entre els sants,
19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç
20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts i el feu seure a la seva dreta dalt al cel,
21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur.
22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, l’ha posat al capdamunt de tot com a cap de l’Església,
23 que és el seu cos, la plenitud d’aquell qui omple totes les coses.
Carta als Efesis 2
Jesucrist i l’Església (2-3)
De mort a vida
1 Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats;
2 vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels.
3 En altre temps tots nosaltres també havíem viscut com ells: ens abandonàvem als desigs terrenals i ens deixàvem endur pels seus impulsos. Així, la nostra naturalesa ens feia objecte de la indignació divina igual que als altres.
4 Però Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimat amb un amor tan gran
5 que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!
6 Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell;
7 així, davant els segles que vindran, i en virtut de la bondat que ens ha tingut en Jesucrist, ha volgut deixar ben clara la incomparable riquesa de la seva gràcia.
8 És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu.
9 No és fruit de les obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.
10 Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.
Un sol poble en el Crist
11 Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d’home.
12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
13 ara, en canvi, viviu en Jesucrist. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.
14 Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, destruint el mur que els separava
15 i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol, la nova humanitat.
16 Ha fet morir en ell l’enemistat i, per mitjà de la creu, els ha reconciliat tots dos amb Déu i els ha unit en un sol cos.
17 Ell ha vingut a anunciar la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop.
18 Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.
19 Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu.
20 Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular.
21 Sobre ell, tota la construcció es va alçant harmoniosament fins a ser un temple sant gràcies al Senyor.
22 Per ell, també vosaltres heu entrat a formar part de l’edifici, fins a ser, gràcies a l’Esperit, el lloc on Déu resideix.
Carta als Efesis 3
Pau, servidor del designi de Déu
1 Per tot això, jo, Pau, soc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans.
2 Segurament heu sentit parlar del do que Déu m’ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi:
3 per una revelació, ell m’ha fet conèixer el seu misteri, que ara he esbossat breument.
4 Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist,
5 que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l’ha revelat per l’Esperit als seus sants apòstols i profetes:
6 en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
7 I jo soc servidor d’aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m’ha concedit amb la seva acció poderosa.
8 A mi, que soc el darrer de tot el poble sant, ell m’ha concedit la gràcia d’anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist
9 i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu misteri des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses.
10 Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials.
11 D’aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern.
12 Gràcies a ell, tenim plena llibertat d’acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dona la nostra fe en Crist.
13 Us prego, doncs, que no defalliu veient les tribulacions que passo per vosaltres, sinó que hi trobeu un motiu de glòria.
Conèixer l’amor de Crist
14 Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare,
15 de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra,
16 i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior;
17 que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor,
18 sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat
19 de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.
20 Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre.
21 Glòria a ell en l’Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.
Carta als Efesis 4
Exhortacions (4,1-6,20)
Edificar el cos de Crist
1 Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut,
2 amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
3 procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau.
4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut.
5 Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme,
6 un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.
7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist.
8 Per això diu l’Escriptura:
Va pujar a les altures, s’endugué un seguici de captius,
va repartir dons als homes.
9 Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra.
10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses.
11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelitzadors, a d’altres el de ser pastors i mestres;
12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d’edificar el cos de Crist,
13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l’home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.
14 Així ja no serem infants, moguts d’ací d’allà i portats a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercè dels enganys humans i víctimes de l’astúcia que encamina a l’error.
15 Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem en tot vers el Crist, que és el cap.
16 Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen; així, d’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor.
Revestir-se de l’home nou
17 Us dic, doncs, i us demano pel Senyor que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor.
18 La seva intel·ligència és plena de tenebra i estan allunyats de la vida de Déu, ja que l’enduriment del seu cor els manté en la ignorància.
19 Insensibles com són, s’han donat al llibertinatge, fins al punt de cometre sense fre tota mena d’impureses.
20 Però vosaltres, no és pas això el que heu après del Crist,
21 si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús,
22 renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors;
23 renoveu espiritualment el vostre interior
24 i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que neixen de la veritat.
Normes de vida cristiana
25 Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres els uns dels altres.
26 Encara que us irriteu, no pequeu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits:
27 no doneu ocasió al diable.
28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans i així pugui donar al qui passa necessitat.
29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
30 I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits.
31 Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria.
32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Carta als Efesis 5
1 Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats;
2 viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d’olor agradable.
3 Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar.
4 Res de paraules obscenes, estúpides o vulgars, que són del tot improcedents; més aviat eleveu accions de gràcies.
5 Perquè, sapigueu-ho bé: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu.
6 Que ningú no us sedueixi amb discursos sense valor, ja que per discursos com aquests la indignació divina cau sobre els qui són rebels.
7 No tingueu res a veure amb ells.
8 En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum.
9 Perquè el fruit de la llum és aquest: bondat, justícia i veritat.
10 Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor.
11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les.
12 Tot el que fan d’amagat, fins fa vergonya de dir-ho;
13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència,
14 ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
«Aixeca’t, tu que dorms,
ressuscita d’entre els morts,
i el Crist t’il·luminarà.»
15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats.
16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents.
17 No sigueu irreflexius: mireu de comprendre què vol el Senyor.
18 No us embriagueu de vi, que això porta a la disbauxa: ompliu-vos més aviat de l’Esperit.
19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor.
20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.
Noves relacions personals
21 Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.
22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,
23 perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.
24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits.
25 Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.
26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.
27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.
28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.
29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església,
30 ja que som membres del seu cos.
31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església,
33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
Carta als Efesis 6
1 Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així.
2 Honra el pare i la mare. Aquest és el primer manament que va acompanyat d’una promesa; i la promesa és:
3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
4 Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
5 Esclaus, obeïu amb temor i respecte els vostres amos d’aquest món, amb un cor senzill, tal com tots obeïm el Crist,
6 i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu.
7 Serviu de bon grat, com qui serveix el Senyor i no pas els homes.
8 Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet.
9 Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l’amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.
Recomanacions a tothom
10 Finalment, deixeu-vos enrobustir pel Senyor i per la seva força poderosa.
11 Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dona per a poder fer front als atacs astuts del diable.